Montilla i el català
Montilla, la Presidència de la Generalitat i el Català: El combinat m'entusiasma i em fa pànic al mateix temps.
Les coses van tan ràpid que he trobat a faltar un anàlisi sociolingüístic profund sobre el tema. De moment la gent només parla sobre anècdotes: que si el parla malament, que si ho reconeix, que si diu que vol fer classes, que si les podia haver fet abans...
Evidentment que el president Montilla ha fet, fa i continuarà fent classes de català i n'aprendrà segur, perque li cercaran el millor mestre possible, perque no deu ser ni tan curt ni tan negat i perque a ningú li agrada que més de mig país et faci burla.
Però el que compta ara no són els seus coneixements ni les seves aptituds. El que hem treu la son és quina serà la seva actitud lingüística, quin ús farà el president de la Generalitat de la seva llengua pròpia i de la llengua pròpia del seu país.
En un país normal a en Montilla se li exigiria que fos més papista que el papa. I és que l'exemple que en Montilla donaria si es dirigís públicament en català a, posem per cas, les masses emprenyades del Carmel que escridassaven a qui no els parlés en espanyol seria el millor que ens podria passar ara mateix, millor que tota la política lingüística que pugués fer en Carod.
Tothom pot arribar a ser president perquè tothom pot aprendre català. Aprendre'l de debò vull dir.
Aquesta possibilitat m'entusiasma, l'altra, em fa pànic: un president català dirigint-se públicament en espanyol a tothom qui com ell no sigui catalanoparlant. Fóra catastròfic. Carod, ja tens feina.
Escrit per Ramon l'Escanyabous
Evidentment que el president Montilla ha fet, fa i continuarà fent classes de català i n'aprendrà segur, perque li cercaran el millor mestre possible, perque no deu ser ni tan curt ni tan negat i perque a ningú li agrada que més de mig país et faci burla.
Però el que compta ara no són els seus coneixements ni les seves aptituds. El que hem treu la son és quina serà la seva actitud lingüística, quin ús farà el president de la Generalitat de la seva llengua pròpia i de la llengua pròpia del seu país.
En un país normal a en Montilla se li exigiria que fos més papista que el papa. I és que l'exemple que en Montilla donaria si es dirigís públicament en català a, posem per cas, les masses emprenyades del Carmel que escridassaven a qui no els parlés en espanyol seria el millor que ens podria passar ara mateix, millor que tota la política lingüística que pugués fer en Carod.
Tothom pot arribar a ser president perquè tothom pot aprendre català. Aprendre'l de debò vull dir.
Aquesta possibilitat m'entusiasma, l'altra, em fa pànic: un president català dirigint-se públicament en espanyol a tothom qui com ell no sigui catalanoparlant. Fóra catastròfic. Carod, ja tens feina.
Escrit per Ramon l'Escanyabous
2 comentaris:
Doncs trobo que tens tota la raó del món. Seria qüestió de no criticar abans de no saber quina serà la seva actitud.
o sigui que tenir un xarnego de president parlant catanyol encar és bo? he he he, es que teniu un cuento...
Publica un comentari a l'entrada