tres a traïció

Em sembla que tenim un problema en aquest país que potser ve de la primera volta en que erc va plantejar el tema de l'equidistància o potser d'abans, de quan ciu no va voler aclarir si pactaria amb erc o amb el pp. La questió és que en aquest país cap dels partits que poden pactar amb més de dos rivals reconeix públicament quin pacte prefereix. Em sembla que serà força difícil trencar aquesta dinàmica, o la trenquen tots de cop o no hi haurà manera. Pot erc dir amb qui prefereix pactar si no sap que pensen fer els altres dos? Potser sí, però aquest darrers anys ja han fet prou vegades el paper de babau i no se'ls pot exigir gaire més en aquest sentit.
Aban del sufragi ningú no es vol retratar. En part perque no sap quins resultats treurà però en part perque no es refia dels altres. Em recorda el programa sis a traïció de TV3.
Sobre la velocitat del pacte dues reflexions més: Qui diu que el pacte d'entesa no estava ja fet abans de les eleccions? I el pacte nacional i la sociovergència? segurament també estaven parlats. Em torno a remetre al programa de TV3, potser escolto massa el minoria i miro massa el Polònia i els nostres polítics no són tan puerils però de debò que me'ls imagino dient si tu em votes per fer-me president jo a tu et nomenaré...
La segona reflexió sobre la velocitat del pacte té a veure amb el sector més nacionalista del PSOE que cada dia que passava després de les eleccions anava fent declaracions en contra de la reedició del tripartit, creant un estat d'opinió que se'n diu. Jo crec que van fer bé de fer-ho públic quan abans millor, encara que tinguessin tot de detalls per enllestir.

Escrit per Ramon l'Escanyabous