Pròxima estació: Capítol XVII

Soc una gran fanàtica de llegir al metro. Llegeixo al metro, al tren, al tramvia, al ferrocàrril i a qualsevol vehicle que no em maregi. Les vies i les andanes fan olor de llibre, fins i tot més que les biblioteques. Sempre trec el llibre abans que la T-10. Quan estic enganxada a una bona lectura, sortir de treballar i pensar en el llarg trajecte de metro que m'espera fins arribar a casa constitueix un dels pics de felicitat personal del dia. De vegades deixo passar uns quants trens per tenir més temps per llegir... i una cop al mes, pel cap baix, em passo de parada i em toca recular, quina felicitat!

A la universitat tenia un professor que emprava el terme lectura de metro per referir llibres que ell considerava de fàcil lectura. No ho sé, entenc que a molta gent li costi concentrar-se envoltat de desconeguts en un vagó en moviment. A mi no, al metro hi he llegit de tot, no em costa gens ni mica. Tinc la sort d'agafar trajectes en horaris que no van mai massa plens, uns 70 minuts cada dia, 70 minuts de lectura assegurada. Això em permet enganxar-me amb una addicció regular al llibre. És una questió de ritmes. Pròxima estació: Capítol XVII. Amb els anys tinc tan associada la lectura al transport públic que gairebé no sé fer una cosa sense l'altra. M'agrada alçar el cap, mirar la gent ensopida que no llegeix i pensar el que us esteu perdent! o Aquests estarien d'acord amb això que acabo de llegir? o goita: aquell tipus d'allà, el de la barba, podria haver inspirat l'autor per crear tal personatge, oh i tant que sí.

Penjat per Mariona