Sagan

Avui mateix fa justet 10 anys de la mort d'en Carl Sagan, tot un home de ciència, gran investigador i millor comunicador. En un moment en què els comunicadors encara no eren tan valorats com ho són ara, Sagan fou un comunicador exepcional perquè transmitia una confiança entusiasta i raonada en allò que explicava. Crec que la confiança en la raó i la ciència és la única confiança entusiasta que tolero.

Si avui se m'aparegués un programador de televisió i se'm permetés de demanar-li un desig de ben segur que li demanaria la reposició de la sèrie de documentals cosmos. Tinc la sensació que la ciència és avui en dia cada cop més impopular, tampoc no em sorpren si tinc en compte totes les barbaritats que es fan i s'han fet gràcies als seus descobriments. Fins a cert punt em sembla lògic que els científics despertin cada cop més recels i malfiances. Però si la impopularitat de la ciència no hem sorpren sí que em sembla injusta i em produeix certa basarda. Que gràcies a la ciència algú hagi pogut fabricar una bomba atòmica no vol dir que el coneixement científic no sigui el millor dels mètodes de coneixement. Que la ciència no ho pugui demostrar tot no vol dir, per posar un exemple, que no pugui demostrar empíricament que certes teràpies alternatives (i no dic totes) simplement no funcionen. En Carl Sagan fou un enemic formidable de supersticons i de religions.

En els seus reportatges difonia la ciència amb l'amabilitat i humanitat que potser els falta tot sovint al seu gremi. A cosmos es difonia la ciència però també la història i l'ètica científica (i de vegades fins i tot l'èpica), se situava l'home com a protagonista del fet científic i alguns personatges històrics esdevenien herois als meus ulls d'espectadora. Crec que va ser a cosmos que vaig sentir a parlar per primera vegada d'Hipàtia. Els documentals d'en Sagan eren fantàstics perquè no renunciaven a fer entendre qualsevol cosa a qualsevol persona. Li recordo sobretot els amples somriures que regalava després d'haver il·lustrat algun fenomen que a priori semblava difícil d'entendre. En Sagan somreia entusiastament satisfet i a mi em seblava que amb el seu somriure deia: ho veieu clar ara? ho compreneu? no és genial comprendre les coses? no és mil vegades millor comprendre-les que creure-les.

Penjat per Mireia